Diuen que fa molts i molts anys, el diable habitava en aquest indret. Malcarat i avorrit, s’entretenia a llançar grans roques penya-segat avall, i es deleitava veient com aixafaven les cases dels veïns del poble al fons de la vall. Els habitants del poble, desesperats per aquells capricis del Diable van pregar demanant ajuda. I un bon dia, un àngel va baixar del cel, i va encadenar les grans roques de la muntanya, i així fou com el Diable mai més va poder llançar cap roca rostolls avall, i avorrit, va desaparèixer cap a un altre indret.
Potser el diable ja no es troba entre aquestes roques; però si hi passeu, us sorprendreu esperant veure aparèixer entre les boires alguna petita fada, o potser algun personatge dels relats de J. R.R. Tolkien. Millor a la tardor, quan les boires i els colors torrats de la fageda es barregen amb el verd de la molsa que embolcalla les roques mil·lenàries.
Feliços somnis de tardor.
fotoformació, un espai dedicat als amants de la fotografía. 
Nosaltres vam descobrir aquest meravellós indret aquesta primavera passada i ja hi hem tornat un parell de vegades. Ja estic esperant que la tardor avanci una mica més per tornar-hi.
Gràcies per passar i comentar! Si teniu intenció de veure-hi la tardor, espereu fins a mig novembre, amb tanta pluja està encara verdíssim el bosc….