Bé, aquestes minivacances de setmana santa hem estat al CONGOST DE COLLEGATS. Potser no us sonarà massa, però per als amants de la fotografía de rapinyaires i necròfags, heu de saber que es troba just per davant de la Serra de Boumort, que ja us sonarà més, i que era el lloc, de fet, on pensàvem anar inicialment.
Però la preparació a última hora, ves per on, de vegades dóna grans resultats. I vet aquí que vàrem anar a petar a una petita i encantadora masia rural, anomenada GRAMUNTILL. La casa i l’habitació, restaurats amb un gran encert, d’aquella manera que conserva l’encant d’una antiga masia, però amb totes les comoditats que ens agrada tenir a casa. Si volíem, ens servirien els àpats, amb ingredients de l’horta i olives dels olivars. Però es que poc temps hem tingut per a dedicar-lo al menjar! Vam gaudir del tracte amb en Jordi i la Mercè, i també amb les converses amb els avis de la casa. Ell ens va instruïr sobre temes d’apicultura, mostran-nos les seves abelles, ja que també es dediquen a l’apicultura. No es extrany, ja que el terreny està cobert d’una catifa de romaní i farigola.
I el cas és que parlant de RAPINYAIRES…. Estàvem situats just sota el peu d’una espectacular formació rocosa de tons vermellosos, on hi nïen els voltors, els aufranys, el trencalòs… Des de l’era de la casa, els podies veure passar a vol rasant, i els seus posadors eren extraodinàriament a prop. De fet, una parella d’aufranys es passa la meitat del dia posat en una olivera morta a menys de dos-cents metres de la casa.
O sigui que vàrem tenir opurtunitat de fotografiar els voltors des del nostre petit hide portàtil, amb una mica de paciència i perseverància, en el seu entorn natural. Per desgràcia els aufranys no van arribar a posar-se allà on els esperàvem, però ens van volar a menys de deu metres.
Un d’aquells llocs dels quals queda una gran record, unes bones fotografies i moltes ganes de tornar.
Per si us hem fet encara que sigui una miqueta d’enveja, aquí teniu el link a Gramuntill: http://gramuntill.cat/ – Parleu amb en Jordi, i quan li pregunteu que li fa falta per reservar l’habitació us dirà: No res, que vingueu! 😉
